dijous, 9 / juliol / 2009

Conversion Thursday Barcelona - Juliol 2009

(En breve se dispondrá de una traducción de este post al castellano)

Aquest vespre he assistit a la sessió de juliol del Conversion Thursday de Barcelona.

El Conversion Thursday és un esdeveniment, amb periodicitat mensual, pensat per compartir coneixements, experiències, èxits, fracassos relacionats amb l'analítica web (el que a mi m'agrada dir 'indicadors web') i el màrqueting que s'hi aplica.

Em vaig enterar d'aquesta iniciativa després de conèixer a la Gemma Muñoz, experta en analítica web i 'propietària' del blog ¿Dónde está Avinash cuando se le necesita?.

A més, aquesta iniciativa encaixa de ple en la intenció que tinc d'actualitzar els meus coneixements sobre analítica web.

Fa 9 anys que em dedico a la analítica web, conjuntament amb d'altres temes. En els dos primers anys gestionava temes d'analítica web a diferents clients, però ara fa uns set anys que només estic a un: Ajuntament de Barcelona, de fet, des de fa quatre anys que en sóc el responsable dels indicadors web.

Tant temps en un client (que a més no té un web amb finalitats comercials), unit al fet que també porto altres temes, ha provocat que els meus coneixements d'analítica web quedessin una mica obsolets.

Per això, tinc la intenció d'actualitzar-me i esdeveniments com el Conversion Thursday em van molt bé.



En aquest mes de juliol el Conversion Thursday s'ha fet en el Centre Cívic del Xalet Golferichs, un bonic lloc.

Érem unes 25 persones, però la sala no era la més adequada, hi havia problemes de so, potser caldria que els ponents utilitzéssin micròfon.

A més, donat que la majoria de gent entenc ja es coneixen, no hi hagut presentacions, llevat dels ponents. He entès que un es deia Sergi López (no he pogut escoltar de quina empresa era), i l'altre ponent es deia Nacho (tampoc no he entès de quina empresa era, però sí que sé que era del sector de turisme). I el conductor de la sessió crec que era un tal Jordi.

El tema de la sessió d'avui eren les landing pages, (teniu més informació sobre les landing pages en aquest article de la Viquipèdia, també us en vaig parlar breument en aquest post). Bàsicament es tracta d'una pàgina web que apareix quan un client potencial fa click a un anunci o als resultats d'un motor de cerca. La pàgina sol mostrar el contingut que és una extensió lògica de la publicitat o d'enllaç, i que està optimitzat per oferir les frases o paraules clau específiques per a la seva indexació pels motors de cerca. D'aquesta manera simplifiquem la compra (la transacció) per obtenir més clients (més vendes).

De fet, el primer que he vist és que la sessió era molt tècnica. Desconec si és habitual o no, però jo l'he trobat molt tècnic.

Han començat parlant dels pitjors errors que pots fer en una landing page:
  • Centrar-se en el disseny de la pàgina i no en l'objectiu de la pàgina.
  • Utilitzar pàgines genèriques com a landing pages.
Després el conductor de l'acte ha demanat saber els 'ingredients màgics' que hauria de tenir una landing page exitosa:
  • Objectius de conversió clars.
  • Target a qui va dirigida molt clar.
  • Missatge que conté que sigui contundent.
  • Clara ordenació dels elements de la pàgina (el disseny).
  • Conèixer com volem que arribin fins a la pàgina.
  • Contingut de la pàgina complert i específic.
  • Realització de tests per millorar la landing page.
També s'ha comentat el fet que cal aprofitar la situació. Per exemple, un hotel podria haver pensat en fer una landing page per oferir els seus serveis relacionats amb l'arribada del Tour a la ciutat.

Després s'ha preguntat si és millor tenir una landing page que s'adapti a les cerques (a partir de text automàtic) o si és millor tenir n landing pages amb objectius específics cada una.

S'ha arribat a la conclusió que el millor és tenir n landing pages (si vols amb algun aspecte dinàmic, com per exemple des de quin cercador ha arribat el client), enlloc de tenir una sola landing page amb contingut automàtic, això és perillós ja que després podem crear una landing page amb productes/serveis que no tenim (i, per tant, confonent al potencial client).

En aquest punt he comentat si tenia sentit tenir landing pages en un web públic (on no hi ha una finalitat comercial).

De seguida m'ha respost l'Andrés Flores (consultor en la matèria i un dels fundadors de The Watt Project).

M'ha comentat que, per exemple, seria molt útil tenir landing pages pels tràmits.

Jo també he comentat que, aprofitant el tema del Tour, potser es podria haver fet una landing page per 'encaminar' totes les consultes relacionades amb les afectacions al trànsit que ha provocat el Tour.

Després de presentar-me com una persona que treballa en el web municipal de l'Ajuntament de Barcelona, s'ha entrat en la típica crítica a la feina que fa l'administració pública, en aquest cas, crítica cap a l'esmentat web.

Personalment detesto les persones que critiquen un producte, un servei, el que sigui sense conèixer mínimament de què parlen.

Quan ha finalitzat l'acte, en un to més distès - mentre picàvem una mica - he comprovat com la majoria de la gent no havia entrat mai (ni coneixien el domini) a bcn.cat.

Per tant, criticaven sense ni tan sols haver visitat el web...

Després d'aquestes crítiques, el conductor ha retornat cap als aspectes tècnics de les landing pages.

S'ha parlat de metaetiquetes, de millorar les pàgines amb multivariate tests, de conceptes més estadístics com ara variança, mostreig, interval de confiança, biaix, etc.

També s'ha comentat que no es fa la mateixa optimització en el cas de ser una landing page d'un sol click (amb un sol click anem al producte/servei objectiu), o en el cas de ser una landing page que és l'inici d'un procés que dura varis clicks.

En tot cas, el que s'ha recomanat és fer una optimització pas a pas, millorant mica en mica a partir de petits detalls; no esperar a fer una gran optimització a partir de grans canvis.

I s'ha acabat l'acte amb la pregunta de com fer una valoració econòmica de l'èxit d'una landing page que no tingui una finalitat comercial, (és a dir, l'objectiu és guanyar tràfic al teu site).

Novament l'Andrés Flores ha comentat que això es resol 'simplement' calculant quant et costaria obtenir el tràfic (que has guanyat amb la landing page) mitjançant altres sistemes.

S'ha acabat l'acte distesament, tot xerrant i menjant unes pastetes.


La valoració que en faig és positiva (tot i la crítica gratuïta a la feina que fan les administracions públiques).

No obstant això, en funció de la temàtica de cada sessió hi assistiré o no; jo esperava un nivell més funcional, menys tècnic.


Enllaços relacionats:

Llegir la resta del document...

dimarts, 30 / juny / 2009

Eines estadístiques per Twitter

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

A finals d'octubre sempre em faig auto-regals en motiu del meu aniversari, l'any passat, entre d'altres regals, em vaig autoregalar l'usuari de Twitter.

Des de llavors m'he anat enganxat a aquesta xarxa social, potser hauria de dir micro-blogging... o senzillament eina d'informació.

Actualment és una de les fonts d'informació que més utilitzo... i això que crec que encara puc treure-li molt més suc.

He passat d'utilitzar directament la pàgina web de Twitter, a fer servir el PowerTwitter, el Twhirl, el TweetDeck i el Mixero (tot i que aquest encara l'haig de configurar i descubrir-ne les funcionalitats).

I darrerament m'ha picat per conèixer (breument) les aplicacions relacionades amb la generació d'indicadors d'ús a Twitter, us faig un resum en aquest post. Les eines que he mirat són les següents (ordenades alfabèticament):

(L'objectiu no és donar un resum exhaustiu ni detallat de totes les funcionalitats de cada servei, es tracta simplement de llistar-ho i de proporcionar l'enllaç per si teniu més curiositat).

Haig de donar les gràcies al Genís Roca i al Jordi Graells
, he fet servir els seus usuaris per exemplificar les eines estadístiques que detallo en aquest post.



TweetStats:
  • URL: http://tweetstats.com/
  • Principals funcionalitats: Donat un usuari de Twitter, et proporciona diferents gràfiques d'ús d'aquest usuari. En concret dóna:
    • Un resum amb els tweets enviats per cada mes, un timeline.
    • Una matriu amb l'ús que fa l'usuari en funció del dia de la setmana i de l'hora del dia.
    • Un resum amb els tweets que s'envien en funció del dia de la setmana, de cara a veure quin és el dia amb més/menys ús, etc.
    • Un resum amb els tweets que s'envien en funció de l'hora.
    • Un resum amb els usuaris a qui més s'ha fet reply.
    • Un resum amb els usuaris a qui més s'ha fet retweet.
    • Un resum amb les eines utilitzades per enviar tweets.
    • També dóna un núvol amb les paraules més utilitzades en els tweets de l'usuari, (tot i que aquest núvol dóna problemes per caràcters no anglesos).
  • D'altra banda, també dóna dades estadístiques del servei de Twitter en conjunt, concretament proporciona les paraules més utilitzades de les darreres hores i les paraules des de que es va crear el servei de Twitter.
  • Captures d'imatges (feu click a les imatges per fer-les més grans):

TwitScoop:
  • URL: http://www.twitscoop.com/
  • Principals funcionalitats: Aquesta és una aplicació client de Twitter, que, a part d'enviar tweets, veure els replies i els missatges directes també està constantment generant un núvol amb les paraules que més s'estàn utilitzant a Twitter. És interessant veure com va evolucionant cada segon aquest núvol.
  • Captura d'imatge (feu click a la imatge per fer-la més gran):


TwitterCounter:
  • URL: http://twittercounter.com/
  • Principals funcionalitats: Aquesta és una aplicació d'estadístiques de Twitter que et dóna informació (i gràfiques) sobre els teus seguidors (els followers), a qui segueixes (friends) i els tweets que fas. A més, t'ho permet comparar amb dos usuaris més (jo he triat al Genís Roca i al Jordi Graells donat que tenen un volum d'ús a Twitter semblant al meu). També dóna un llistat dels usuaris amb més followers, més friends i amb més tweets a nivell mundial i per zones horàries, entre d'altres funcions.
  • Captura d'imatge (feu click a la imatge per fer-la més gran):

TwitterGrader:
  • URL: http://twitter.grader.com/
  • Principals funcionalitats: Aquest és un servei de Grader.Com, empresa especialitzada en oferir eines relacionades amb el màrqueting. TwitterGrader és un servei que, donat un usuari de Twitter, ens proporciona un indicador (anomenat grade, o podríem traduir com 'grau', 'nivell', 'rang', etc), que pren un valor de 0 a 100 (és un percentatge), com més a prop de 100 estàs més influència tens. Aquest indicador està basat en el número de followers que tens, el grade dels followers que tens, el número de tweets que fas, la freqüència d'actualització de tweets, entre d'altres factors, (aquí teniu un post on s'explica amb més detall el càlcul d'aquest indicador). També proporciona un rànquing en funció del grade que tens, com millor grade més a prop de 0 estàs; i un llistat dels usuaris amb millor grade en funció del país, ciutat, etc.
  • Captura d'imatge (feu click a la imatge per fer-la més gran):

Twinfluence:
  • URL: http://twinfluence.com/
  • Principals funcionalitats: Aquest servei proporciona dos conjunts de dades. El primer és el reach ranking que, donat un usuari de Twitter, proporciona dos indicadors, un és la posició d'aquest usuari segons la seva influència (el que té el número 1 és l'usuari amb més influència, el que té el número 81.360 té 81.359 usuaris amb més influència que ell). L'altre indicador és el grade, (és el mateix concepte vist a TwitterGrader, però els resultats són força diferents, com a mínim en el meu cas). El segon conjunt conté dades de l'usuari en relació amb la mitjana dels usuaris de Twitter que tenen com a mínim la meitat del número de followers de l'usuari que li estem demanant estadístiques. En aquest cas estem parlant de velocitat en l'adquisició de followers, capital social (que no és res més que veure la influència dels teus followers, i la centralització (és a dir, si la influència depèn de pocs followers o de molts, en el primer cas caldrà anar amb compte ja que una breu reducció de farà reduir dràsticament la influència, en canvi en el segon cas la influència és molt més robusta). Per a més informació sobre aquests conceptes consulteu aquesta pàgina.
  • Captura d'imatge (feu click a la imatge per fer-la més gran):

TwitRank:
  • URL: http://www.twitrank.me/
  • Principals funcionalitats: Aquest és un servei força senzill que proporciona una puntuació (de 0 a 10) en funció de diferents paràmetres (no indica exactament com es calcula). Personalment he tret un 4, no he aprovat :-(

TwitterScore:
  • URL: http://twitterscore.net/
  • Principals funcionalitats: Com en el cas anterior, aquest és un senzill servei que et proporciona indicadors sobre quants em segueixen, a quants segueixo, quants tweets he escrit i una puntuació (que no està gaire clar com es calcula).
  • Captura d'imatge (feu click a la imatge per fer-la més gran):

TwitterCharts:
  • URL: http://www.xefer.com/twitter/
  • Principals funcionalitats: Donat un usuari de Twitter, et proporciona un gràfic on es mostra - de forma molt visual - en quin dia de la setmana (i hora del dia) escriu més tweets l'esmentat usuari. És una forma molt visual de veure en quin moment té més activitat un determinat usuari.
  • Captura d'imatge (feu click a la imatge per fer-la més gran): En el meu cas apareix aquesta imatge (queda clar que no sóc un usuari que escrigui molts tweets a Twitter), proveu amb els vostres usuaris a veure què obteniu.


Com a conclusió final comentar que hi ha moltes aplicacions que generen estadístiques relacionades amb Twitter, algunes són molt senzilles, d'altres més complexes.

Majoritàriament les podríem classificar en dos tipus:
  • Les que proporcionen dades pròpies d'un usuari de Twitter.
  • Les que comparen les dades pròpies d'un usuari de Twitter amb d'altres usuaris.
De fet, la majoria ofereixen els dos tipus d'informació.

El que és curiós és veure les diferències que hi ha entre diferents indicadors (prenent sempre com a referència el mateix usuari). De fet, a Twitter passa el mateix que en d'altres entorns (com el web), hem de fixar-nos més en les tendències que no pas en els valors absoluts.

Per acabar, una mica d'humor relacionat amb Twitter (enviat a Twitter per l'Anna):



Enllaços relacionats:

Mentre redactava aquest post, estava escoltant el disc 'Sweet & Wild' dels Cool Jerks.

Cool Jerks va ser un grup que feia un autèntic soul molt potent, amb molta energia, impossible de quedar-se quiet si s'està escoltant la seva música.

L'únic problema és que era un grup espanyol i no se li va fer la difusió que es mereixien.

Aquest 'Sweet & Wild' fou el segon disc del grup, va significar la seva maduresa, la seva consagració (tot i que només en grups minoritaris).

Si us agrada el bon soul, us recomano que l'escolteu, no us en penedireu!

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

Llegir la resta del document...

dilluns, 29 / juny / 2009

V Congrés Internet, Dret i Política

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Ara fa poc més d'un any us comentava que es celebraria la quarta edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP), organitzat per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.

Doncs bé, ja ha passat més d'un any i, per tant, ja ha arribat la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP).

Enguany es centrarà el congrés en les xarxes socials i en com impacta l'ús massiu que s'està fent d'aquestes xarxes en la intimitat personal, el control de les dades privades, la gestió de la propietat intel·lectual, etc.

Segons es comenta en el propi web del Congrés:

En els darrers temps, les xarxes socials han passat a ser, segons molts, el vaixell insígnia de l’anomenada Web 2.0 per davant de blocs i altres plataformes. Això ha estat gràcies a la facilitat amb què un públic molt ampli, amb pocs coneixements tecnològics, pot pujar a la xarxa qualsevol contingut —text, fotografia, so, vídeo— i, a més, posar-lo en relació amb un mateix i el seu entorn social: família, amics, companys de feina i, en el límit, tot el món. Això no obstant, la facilitat i la immediatesa, unides a la desaparició de fronteres de temps i d’espai, han posat contra les cordes regulacions i pràctiques tradicionalment lligades a les jurisdiccions polítiques i jurídiques.

El V Congrés Internet, Dret i Política vol ser un punt de trobada per a conèixer i debatre l’impacte de les xarxes socials en àmbits com la propietat intel·lectual; la protecció de les dades personals, la privacitat i la intimitat; les polítiques i el govern de la xarxa; el dret a l’accés a la informació pública, o l’acció democràtica a la xarxa.

Tot i que per motius laborals no podré assistir a totes les sessions, ja m'hi he inscrit, espero que sigui tant interessant (i útil) com va ser el congrés de l'any passat.

Les dates en que es desenvoluparà el Congrés són el dilluns 6 i el dimarts 7 de juliol; recordeu que la inscripció és gratuïta (però limitada).

Aquí teniu el programa, feu-li un cop d'ull, és molt interessant!


Enllaços relacionats:

Llegir la resta del document...

divendres, 26 / juny / 2009

"Llega la web comercialmente inteligente" (16/06/09)

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El dimarts de la setmana passada, dia 16/06/09, vaig assistir a un acte organitzat per les empreses Multiplica, T2O Media i Oxxigeno amb el títol:

"Llega la web comercialmente inteligente"

L'acte va ser presentat per Quim Badenes, director de desenvolupament de negoci de Multiplica que va comentar que el passat són les webs 1.0 i les webs 2.0, la tecnologia actual ens permet que les webs puguin anar molt més enllà...

D'entrada vaig pensar que no calia que hi anés donat que el nostre web no té una finalitat comercial, tanmateix, el meu cap em va demanar que hi anés per veure les tendències del mercat, agafar 'culturilla'.

La jornada va tenir tres parts, una per cada empresa organitzadora. Us faig un resum de cada part.


Va començar parlant Oscar Alonso, CEO de T2O Media.

Va explicar que el màrqueting digital s'està reinventant, de fet, va explicar 23 missatges diferents, 23 idees, relacionats amb aquest canvi i en com aplicar-los per millorar el nostre web.

Pel que fa al SEM, va exposar exprimir les eines per obtenir el màxim d'informació pròpia i de la competència, també va comentar centrar-se en les assignacions per vàries paraules, no només de la darrera introduïda de cara a ser més precisos en el que està cercant el client.

També va incidir en l'ús d'XML connectat directament amb la base de dades de clients, així aconseguim actualitzar automàticament el resultat dels buscadors quan fem algun canvi en el nostre contingut (per exemple, quan canviem els preus dels nostres productes).

Un altre concepte interessant que va comentar són les Dynamic Landing Pages. Bàsicament es tracta de donar al client directament la pàgina que està cercant al buscador, no que vingui a la nostra home i ho torni a buscar dins del nostre site. Això és molt útil, per exemple, per quan estem buscant un bitllet de vol, Rumbo.es és una de les webs de viatges que ho aplica, és molt útil ja que amb només un click des del buscador (per exemple Google) ja estàs a la pàgina amb la informació del(s) vol(s) que estàs cercant.

Pel que fa al SEO va començar parlant de les darreres funcionalitats del cercador Google que permet que puguis promocionar certs resultats o eliminar-los, (sempre que estiguis logat amb un usuari de Google).

També va parlar de nous 'players', com ara Bing o WolframAlpha, (tot i que Google segueix sent el clar líder), i de noves maneres de buscar: YouTube (segon buscador després de Google) o Twitter.

Respecte al SMO va comentar que no és només tenir un espai a Facebook, s'ha de tenir clar quins objectius volem assolir i tenir una metodologia concreta. De fet, el fenomen Web 2.0 no és un tema tecnològic, és una actitud, per tant, SMO implica canviar la forma de com es presenta, com actua l'empresa i, fins i tot, com actua cadascú personalment.

Després va parlar del Mobile Marketing, que gràcies als Smartphones ara sí que sembla que es pugui desenvolupar i fer negoci (no en va, el 90% dels usuaris espanyols d'iPhone tenen Facebook, Tuenti o Twitter en el seu mòbil).

Per acabar va comentar altres aspectes com ara els webs comparadors, (potencialment poden ser bones fonts de visites al nostre web), els microsites (ideals per captar un determinat públic), el retargeting (no és res més que perseguir - en el bon sentit de la paraula - a l'usuari fins que compri, per mitjà de l'ús de cookies i de banners).

Aquesta és la presentació que va exposar:




David Boronat (CEO de Multiplica) va començar la seva participació explicant que hi ha hagut un canvi de paradigma: hem passat d'usuaris a clients.

Actualment ja es pressuposa que els sites són (o han de ser) usables, però s'ha d'anar més enllà, s'ha d'anar cap a la persuabilitat.

En aquest punt el David Boronat va exposar tendències per a fer més 'persuasiu' el nostre web:
  • Segmentar el més aviat possible amb propostes per targets cada cop més compactes, també fent 'ganchos' de valor per apropor-nos al potencial client.
  • Donar més veu als usuaris, ser més transparents.
  • Utilitzar formats visuals per explicar-nos, en detriment del text, donant (encara) més protagonisme al vídeo.
  • Amb experiències d'ús més interactives i més visuals.
  • Amb funcionalitats que agrupin tota l'experiència de la compra. (En aquest punt va comentar el cas de Domino's Pizza que permet en tot moment saber com està la teva comanda, si s'està preparant, si està al forn, si s'està repartint, etc).
  • Obtenint més informació amb menys clicks, potenciar al màxim la usabilitat. De fet, es tracta de buscar la màxima verticalitat, l'usuari cada cop és més impacient.
  • Tenir el site superactualitzat, gairebé al segon. Això dóna una sensació de control brutal.
  • Fer ús de promocions cada cop més exclusives (fruit de la (micro)segmentació) i provocar l'acció de l'usuari. Una manera de provocar a l'usuari és creant-li una sensació d'urgència, el que es persegueix és convèncer a l'usuari i convèncer-lo per a que ho faci ara.
  • Apropar-se a on està l'usuari, no esperar que vingui al nostre site (per exemple, amb l'ús de widgets).
D'altra banda, darrerament hem tingut novetats tecnològiques que ens permeten millorar molt més els nostres sites, de fet, actualment estem fent webs iguals per tothom, i és evident que tots no tenim les mateixes necessitats ni som iguals.

Per tant, cal que adaptem el nostre web a aquestes diferents característiques de cada visitant, és el moment de "poner más ciencia y menos intuición".

Com ho podem fer?, aquí hi ha algunes idees:
  • Diferenciar el site en funció de si és un nou visitant o si ja és un client de l'empresa. (Mitjançant l'ús de cookies KiwiBank ofereix diferents visions del seu web en funció de si l'usuari ja és client de l'entitat o no).
  • Contextualitzar el web en funció de les dades geogràfiques de l'usuari. (Això és especialment útil per a webs com per exemple AdultFriendFinder.com especialitzades en buscar parelles, per tant, és important la situació geogràfica. Aquest site es modifica completament el contingut inicial del web en funció de la posició geogràfica del visitant, incloent també un canvi d'idioma).
  • Crear sites paral·lels pensats pels buscadors. (Per exemple això és el que ha fet Iberia, han creat un site per tenir les landing pages de totes les possibles combinacions de cara als cercadors).
  • Fent que els nostres buscadors interns siguin proactius. (Per exemple donant resultats a mesura que es va escrivint el que es vol cercar, proporcionant recomanacions de l'empresa, recomanacions d'altres clients, recomanacions en el moment oportú, recomanacions amb intel·ligència social, etc).
  • Fent més curt el camí cap a la contratació dels productes.
  • Creant experiències de compra mai vistes fins ara. (Per exemple el que ofereix el Window Shop d'Amazon).
  • Priorització de continguts i escolta activa de la intel·ligència social. (Per exemple fent ús del serveis de buzz, com ara Buzzmetrics o Swotti).

  • Regles de negoci en funció de criteris concrets. (Per exemple, el web del banc BCI inclou peticions de crèdit en determinats moments, per exemple quan acabes de fer una compra important, fent-ho així augmentes la demanda de crèdits).
  • Customització de missatges en funció del comportament actual, o històric, dels usuaris. (Per exemple l'agregador de notícies DailyMe varia en funció del comportament que es fa en el seu site).
  • També podem customitzar les capes d'informació en funció de la IP, el temps de visita, les pàgines vistes per l'usuari, etc. (Un bon exemple d'això és Amazon).
  • Fins i tot podem oferir ofertes de darrera hora a aquells usuaris que estiguin abandonant el nostre web, la idea és que tinguin difícil abandonar el site.
  • Oferir la nostra informació quan la tinguem (fer push). (Per exemple, guardar-se les cerques que fan els nostres usuaris i, quan hi hagi canvis, enviar els nous resultats. Això ho fa l'agència de viatges HotWire).
  • Testejar, testejar i testejar (per perfeccionar). (Per exemple fent testos multivariants que et permeten testejar vàries coses amb diferents usuaris en temps real amb l'ajut d'eines com Omniture, SiteSpec o Google Website Optimizer).


Javier Pardo (CEO d'Oxxigeno) va ser el darrer en parlar.

Clarament va ser el més fluix de tots tres; potser és que era l'últim i ja estàvem una mica cansats... però el que tinc clar és que va ser la única presentació que no em va resultar productiva.

Després de fer una breu introducció de l'empresa i de fer un resum de les dues presentacions anteriors, el Javier Pardo ens va parlar de personalització.

Va parlar dels principals players que actualment hi ha en el món de la personalització de webs:
I també va parlar dels buscadors intel·ligents:
Per acabar, va comentar que hi ha molt moviment en el sector de les empreses especialitzades en personalització, s'estan efectuant compres d'empreses i no es descarta que aquest sector acabi eclosionant en breu.

Aquesta és la presentació que va exposar el Javier Pardo:



Enllaços relacionats:

Com és habitual en mi, mentre estava redactant aquest post estava escoltant música. Concretament estava escoltant el disc 'Sunsets On Empire' de Fish.

Segurament aquest és un dels discos de Fish més rockers i menys simfònics.

Tanmateix, això no vol dir que no sigui interessant, les cançons tenen molta energia amb un so cru, una mica rude, però molt interessant.

Recomanable escoltar-lo.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

Llegir la resta del document...

divendres, 5 / juny / 2009

Presentació sobre indicadors web en el Màster en Gestió de Continguts Digitals de la Universitat de Barcelona

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El passat 27 d'abril vaig fer una ponència sobre indicadors web en el marc del Màster en Gestió de Continguts Digitals de la Universitat de Barcelona.

Concretament, vaig ser convidat pel Cristóbal Urbano (al qual li estic agraït), degà de la facultat de Biblioteconomia i Documentació, lloc on s'imparteix l'esmentat Màster, donada la meva experiència en gestió d'indicadors web (fa més de 8 anys que m'hi dedico, els últims 3 sent el responsable d'indicadors web de l'Ajuntament de Barcelona).

L'objectiu que em va transmetre el Cristóbal Urbano era doble, inicialment calia oferir una petita introducció al tema de l'analitíca web i els sistemes per mesurar l'ús que es fa d'un determinat web. Posteriorment el gruix de la sessió havia de ser explicar el cas del lloc web de la ciutat de Barcelona des del punt de vista de l'analítica web, tal i com ja havia fet altres anys, i tot plegat tenint en compte que els alumnes tenien còpia de l'article que vaig publicar a la revista 'El profesional de la información'.

Donat que aquesta era el tercer any que ho feia, vaig voler modificar la presentació i donar 10 missatges - uns titulars - de com s'ha d'exercir la feina de responsable d'indicadors d'un gran lloc web.

(Home del 1999 del web de la ciutat de Barcelona)

Aquests 10 missatges (també els podríem veure com 'recomanacions') són els següents:
  • Coneix sempre com es generen (tècnicament) els indicadors web. Cal dominar-ho per entendre el perquè dels resultats obtinguts i com millorar-los.
  • Coneix la varietat d'indicadors web que existeixen així com llur característiques. En funció de les necessitats utilitzarem un indicador o un altre.
  • Contrasta sempre els resultats obtinguts amb les dades de períodes anteriors. Donar xifres aïllades sense cap comparació amb períodes anteriors no diu absolutament res, l'important és tenir la xifra i l'evolució, veure si s'ha crescut/decrescut i el perquè.
  • Desgrana els resultats fins arribar al detall que faci falta per entendre les dades obtingudes. No només farà falta desgranar-ho sinó que també caldrà adaptar el 'llenguatge' i fer que aquest sigui entès pels destinataris finals de les dades estadístiques.
  • Intenta explicar el perquè de les dades obtingudes. Les dades per si soles són molt 'fredes', cal esbrinar els motius que justifiquen les dades resultants, això implica tenir un contacte directe i constant amb els equips tècnic i de continguts del web.
  • Complementa les dades estadístiques internes amb dades estadístiques externes. Complementa les teves dades internes amb serveis externs que no només complementaran la informació que ja tens sinó que ajudaran a contrastar el teu web amb el de la competència.
  • Innova el catàleg de serveis relacionats amb els indicadors web. La tecnologia web està canviant constantment i, de fet, tot el fenomen Web 2.o està modificant moltíssim el web; és lògic que en els indicadors web també sigui necessari innovar.
  • És molt important fer contínuament pedagogía dels indicadors web a tots els implicats. Les estadístiques web són una de les tasques que generalment sempre se'ls hi dedica menys esforços, està poc valorada... però és la millor manera (sovint la única) de saber el retorn de la inversió que s'està fent al site. Convé explicar bé els 'quatre conceptes' bàsics dels indicadors web per estalviar-se problemes i malentesos.
  • L'important són les tendències. No fixar-se en els valors absoluts sinó en com evolucionen els indicadors, això és bàsic.
  • Es poden treure mil conclusions diferents de les mateixes dades. Per tant, és important saber per a què es volen les dades i, en funció d'això, ressaltarem una dada o una altra. No es tracta de mentir, es tracta simplement de reforçar un missatge respecte d'un altre.
Aquesta és la presentació que vaig fer (he eliminat algunes dades que són internes de l'Ajuntament que sí que les vaig mostrar el dia de la ponència)




Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc 'Ghost Notes' del grup Everest mentre estava redactant aquest post.

Everest és un grup molt recent, es van crear en el 2005 i aquest 'Ghost Notes' és el seu primer disc.

En ell hi trobaràs un rock suau, molt instrumental, cançons llargues i un tipus de música que costa d'entrar... però cada cop que l'escoltes t'agrada més i més i vas descobrint-hi matisos que encara el fa més atractiu.

Una bona recomanació.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

Llegir la resta del document...

dimecres, 20 / maig / 2009

Dinamització d'entorns virtuals: xarxes socials, comunitats de pràctica i grups de treball col·laboratiu. Primera part (de tres parts).

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Aquest matí he assistit a un nou acte relacionat amb el programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya (en les instal·lacions del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)).

Concretament he anat al VI Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement que tenia per títol: Dinamització d'entorns virtuals: xarxes socials, comunitats de pràctica i grups de treball coll·laboratiu.

Si voleu saber què és el programa Compartim podeu consultar aquest post o anar directament al web del Programa Compartim.

L'objectiu d'aquest seminari era donar un plantejament teòric sobre com s'han de posicionar estratègicament les comunitats de pràctica en les organitzacions així com donar també tècniques (i eines) de dinamització en línia per a comunitats i per a grups de treball col·laboratiu.

El programa era el següent:

  • Com encaixar CoPs madures en organitzacions tradicionals
    Sr. Sergio Vásquez Bronfman
    Professor a l’ESCP-EAP (European School of Management)
  • Dinamització de xarxes i comunitats
    Sra. Dolors Reig Hernández
    Experta en tecnologies 2.0 i web semàntic
  • Les claus per a la dinamització eficient dels grups de treball col·laboratiu
    Sr. Cristóbal Suárez Guerrero
    Professor de la Universidad de Salamanca
Tot seguit us comento la ponència del Sergio Vásquez afegint-hi els comentaris, apunts, que he anat anotant.

En posteriors posts us faré el mateix per les ponències de la Dolors Reig i de Cristóbal Suárez.


Com encaixar CoPs madures en organitzacions tradicionals

Després de la presentació de l'acte per part del Jesús Martínez, el primer en parlar ha estat el Sergio Vásquez Bronfman, Professor a l’ESCP-EAP (European School of Management), i un dels experts a qui es va recórrer en els moments inicials del Programa Compartim.

El Sergio Vásquez ha començat explicant que les organitzacions 2.0 no existeixen, es un concepte més utòpic que real.

Per aquest motiu, enlloc d'explicar com encaixen les comunitats de pràctica (CoPs) en les organitzacions tradicionals (1.0) i les organitzacions 2.0, el seu objectiu ha estat intentar donar una base teòrica a l'encaix de les CoPs dins - només - dels entorns de les organitzacions tradicionals.

Ha començat definint què és per ell una comunitat de pràctica:


"Un grup de persones enllaçades per una pràctica comuna, recurrent i estable en el temps".

Per tant, no qualsevol grup és una comunitat de práctica, per exemple, un grup d'un projecte no és una comunitat de práctica ja que en els grups de projectes no hi ha recurrència.

Quina és la problemàtica principal?

L'encaix entre l'estructura de les comunitats de práctica (totalment desjerarquitzada, el poder està repartit; de fet, ho representa com un gràfic de nodes de connexió sense cap patró en concret), i l'estructura de l'organització tradicional (diguem-ne '1.0').

En les organitzacions 1.0 el poder el tenen uns pocs i estan profundament jerarquitzat. Les tasques estan repartides per especialitzacions i estan molt dividides i la coordinació del treball es
fa a través de processos estandaritzats.

És a dir, tot el contrari de les comunitats de pràctica (CoPs).

Això provoca que sigui enormement complicat encaixar les CoPs en les organitzacions tradicionals.

El Sergio Vásquez ha posat l'exemple de l'empresa Axiem (del grup Altran).

Aquesta empresa va decidir crear vàries CoPs en el 2001. La idea era compartir el coneixement dins de l'organització implicant en aquestes CoPs tan a consultors novells com als consultors veterans.

Quins van ser els aspectes positius d'aquesta iniciativa?
  • Bàsicament el fet, (obvi), que els consultors novells s'integraven més ràpidament en l'organització i aprenien el coneixement dels veterans de forma més ràpida, (es compartia millor el coneixement).
  • A més, el coneixement fluïa més i, per tant, no quedava limitat a uns pocs.
  • I s'aprofitava millor el temps de poca activitat que tenen els consultors quan han acabat un projecte i encara no ha començat el següent.
Quins van ser els problemes?
  • Tot i que les CoPs eren importants, els projectes tenien preferència.
  • La participació en les CoPs era poc valorada per la direcció.
  • Per tant, les activitats en les CoPs era voluntari.
És a dir, com que les CoPs eren poc valorades, els consultors havien de tenir moltes ganes per participar en una CoP, (especialment pels consultors veterans que potencialment eren els que tenien menys a guanyar amb l'ús de les CoPs).

Quina era la causa principal d'aquests problemes?

La diferencia de percepció entre els membres de les CoPs i la direcció. Aquesta necessita dades quantificables, resultats concrets, entregables resultants, etc. Conceptes que són difícils de donar en una CoP.

Quin va ser el resultat?

La organització tradicional ('1.0') es va imposar a la innovadora estructura de les CoPs.

En el cas del Programa Compartim els principals problemes en què es troben els e-moderadors són:
  • Falta d'implicació del col·lectiu. Això és ben lògic, quan hi ha una innovació, estadísticamente sempre hi ha poca gent implicada, (us recomano la lectura d'aquest post on es parla de les innovacions tecnològiques i els paradigmes socials).
  • Xoc entre la innovació i la organització tradicional, i més si es té en compte que el cas del Programa Compartim és el d'una administració pública.
  • Falta de reconeixement del treball realitzat en les CoPs per part de la direcció.
En el fons el problema és sempre el mateix: la repartició de poder.

Sergio Vásquez ens ha comentat que "per compartir coneixement s'ha d'afrontar els jocs de poder en l'organització".

A partir d'aquest punt ha comentat les arts de base per enfrontar un problema:
  • Art de la comunicació, (comunicar amb l'objectiu que tots els 'clients' d'una CoP tinguin la mateixa visió. A més també s'ha de comunicar per posar-se en el lloc dels directius i entendre que són legítimes les peticions que fan)
  • Art de la negociació, (quan no es té tot el poder - cas habitual - s'ha de negociar. Per negociar bé s'ha de dominar l'art de la política i l'art militar i centrar-se en els interessos de la CoP).
  • Art de la política, (mobilitzar a la gent, (mobilitzar no és només convocar a una reunió, s'ha de treballar molt més), buscar aliances, aïllar els enemics, arribar a compromisos, encara que hagis de renunciar a algun aspecte, de fet, el que ha comentat és que cal que tinguem una mica d'hipocresia, d'estòmac).
  • Art militar, (bàsicament es tracta de dominar la tàctica tenint en compte els recursos disponibles).
Personalment crec que aquí el Sergio Vásquez ha entrat a explicar amb massa detall aquestes arts i, especialment, a explicar per quin motiu havia inclòs l'art militar, a més quan parlava de la hipocresia en l'art de la política ha insistit massa en què mentim, en què siguem hipòcrites.

De fet, cada cop que s'encara una innovació a un sistema antic, la innovació tendeix a conquerir territori del sistema tradicional. No hi ha cap altre opció. Com és lògic, el sistema tradicional generarà resistència. Aquí tindrem el xoc.

En aquest punt el Sergio Vásquez ha posar l'exemple de l'empresa de diligències Well Fargo que va respondre a la innovació del tren resistint-s'hi i duplicant el nombre de cavalls de les diligències. Evidentment es va imposar la innovació: el tren.

Ha seguit parlant del poder:
  • El poder com capacitat de coercisió.
  • El poder com capacitat d'acció.
  • El poder no té sentit si no hi ha una relació, no hi ha poder en si.
  • De fet, es pot definir el poder com una relació desequilibrada.
  • També parla del poder com a passió, de fet, l'amor i el poder són les dues passions humanes més antigues.
Aquí el Sergio Vásquez ha 'marxat' una mica per endinsar-se en... zoologia!

Ha comentat que els mamífers comparteixen que lluiten per:
  • Aconseguir el millor lloc en la jerarquia social.
  • Controlar un territori (físic o virtual) determinat.
De fet, aquests dos aspectes són la font de la majoria de problemes de la humanitat.

I la cerca de poder està en el nostre codi genètic. Per tant, en lloc de lluitar per a que no passi això (que sabem que acabarà passant sempre), el que hem de fer és 'civilitzar-ho'.

Per tant, quan creem una CoP cal fer-se aquestes preguntes relacionades amb el poder:
  • Qui guanya o perd si la CoP és un èxit?
  • A qui no li convé que sigui un èxit? (tenint en compte, o no, la persona que ho dirigeix).
  • Coalicions a favor (i en contra) d'aquesta CoP?
  • Quina serà la tàctica?
Cal tenir en compte que les CoPs que s'acaben implementant no necessàriament són les millors, sinó les que han estat recolzades per una coalició de poder més forta.

Què s'ha après del Programa Compartim?
  • No hi ha receptes màgiques, el camí es va fent (descobrint) dia a dia.
  • S'ha de tenir molta mà esquerra i molta flexibilitat per conciliar interessos contradictoris.
  • Cal tenir el suficient poder per fer el que es vol, si no es té el poder millor no començar res.
  • Va bé tenir present el 'sistema ideal' per saber quina és la meta final (encara que no hi arribem mai).
  • Tenir capacitat d'improvització.

Aquest és el document que ha utilitzat el Sergio Vásquez per presentar la ponència, (l'he aconseguit després de llegir aquest post del Jesús Martínez):




Enllaços relacionats:



Llegir la resta del document...

dilluns, 20 / abril / 2009

KickOff del projecte 'Benvingut a Barcelona'

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Tal com comenta Odilas en aquest post, un KickOff d'un projecte és aquell moment del projecte en que s'explica amb detall què se n'espera d'aquest.








Segons les seves paraules, la reunió de KickOff és:

  • És on ens presentem al client amb una proposta concreta i un equip consolidat.
  • És la darrera oportunitat de replantejar aspectes del projecte, (si s'escau).
  • És on el cap de projecte es confirma com el líder del projecte, qui coneix els objectius d'aquest, l'estratègia i el pla de projecte.
  • És on es fan visibles (per tothom) els riscos del projecte i es pacten accions per minimitzar-los.
  • És on, per primera vegada, l'equip del projecte i l'equip del client comencen a treballar plegats.
Comparteixo plenament aquests punts d'Odilas.

Tanmateix, diuen que cada projecte és un món diferent de la resta.

En el cas del KickOff del 'Benvingut a Barcelona' la reunió va coincidir bastant en el que comenta Odilas però també va haver algunes especificitats.
  • És on ens presentem al client amb una proposta concreta i un equip consolidat.
  • Certament, en el cas del 'Benvingut' va ser així. No obstant cal comentar el fet que el 'Benvingut' té dos impulsors (la Direcció d'Administració Electrònica de l'Ajuntament de Barcelona i la Direcció d'Atenció al Ciutadà de l'esmentat ajuntament), més 8 prestadors municipals implicats (són el que nosaltres anomenem 'clients' que no és ben bé el mateix significat del 'client' d'Odilas).
  • És la darrera oportunitat de replantejar aspectes del projecte, (si s'escau).
  • En el nostre cas així va ser, hi ha alguns serrells que no estan tancats al 100%, si bé són d'aspectes 'menors' que no haurien d'afectar gaire al desenvolupament del projecte.
  • És on el cap de projecte es confirma com el líder del projecte, qui coneix els objectius d'aquest, l'estratègia i el pla de projecte.
  • Em vaig presentar com el cap de projecte, vaig portar el pes de la reunió, explicant els objectius, riscos, pla de projecte, etc. Personalment no m'agrada dir que sóc el líder del projecte, la paraula 'líder' té algunes connotacions que no m'agraden i, a més, crec que un bon líder ha de tenir algunes característiques innates que no crec que jo tingui... prefereixo dir 'cap de projecte'.
  • És on es fan visibles (per tothom) els riscos del projecte i es pacten accions per minimitzar-los.
  • Aquest era un dels objectius principals que m'havia assignat per aquesta reunió de KickOff. Deixar clar quins són els principals riscos, que tothom en fos conscient ja que si tothom hi posa de la seva part hi podem guanyar molt.
  • És on, per primera vegada, l'equip del projecte i l'equip del client comencen a treballar plegats.
  • Un dels riscos del projecte és el poquíssim temps que tenim per implantar-ho: només 24 setmanes des de la seva adjudicació (això és el mateix que dir que només queden 20 setmanes, vacances a part). Per aquest motiu, abans del KickOff, ja vam començar a fer algunes reunions (encara que només introductòries amb alguns dels 8 prestadors municipals que hi estan implicats), és a dir, vam començar a treballar abans del KickOff per 'esgarrapar' temps d'on fos.
A part d'aquests aspectes que comenta Odilas, en el nostre cas, la reunió de KickOff també va servir per:
  • Deixar clar qui són els impulsors del projecte: la Direcció d'Administració Electrònica de l'Ajuntament de Barcelona i la Direcció d'Atenció al Ciutadà de l'esmentat ajuntament. Això calia deixar-ho ben clar als prestadors municipals que hi estan involucrats.
  • Conèixer-nos entre tots (impulsors, clients, equip de treball, gent de sistemes). Va ser una reunió amb 26 persones; són moltes. Aquest volum de persones deriva del fet de tenir tants prestadors municipals - segons la nostra terminologia: 'clients' - involucrats.
  • Deixar clar que segons el projecte Barcelona 2.0, (el full de ruta que ha de guiar com han de ser els serveis que realitza l'Ajuntament de Barcelona), hem d'oferir uns serveis al ciutadà de més qualitat, amb més proactivitat, sent més propers. El 'Benvingut a Barcelona' s'emmarca clarament en aquesta política i, per tant, cal que tothom s'hi esforci per a que aquest projecte acabi bé i quan està previst.
Ara comença la 'vorágine de la ejecución del proyecto'...


Enllaços relacionats:

Llegir la resta del document...

divendres, 17 / abril / 2009

Resultat del 'Día W3C en España 2009'

Ahir es va celebrar el 'Día W3C en España 2009' que ja us n'havia informat dies enrera.

El resultat va ser tot un èxit, la jornada es va celebrar amb total normalitat, complint escrupolosament l'horari previst, rebent molta participació del públic assistent, etc.

En aquest post volia fer un petit resum dels principals èxits de la jornada així com també dels errors que vam (l'organització) fer. Ho intercalaré amb fotografies de l'acte, (feu click a les fotografies si voleu ampliar-les).

Èxits (principals):

El poder de convocatòria: Inicialment aquest acte estava previst per, com a molt, 100 persones, al final es van inscriure més de 360 persones assistint realment a l'acte 240, per tant, dos terços dels inscrits (és el ràtio habitual en aquests actes d'inscripció gratuïta). De fet, cal puntualitzar que vam haver d'aturar el procés d'inscripció, en cas contrari probablement hauríem arribat als 400 inscrits.


El lloc: L'Auditori de la Torre Agbar és un lloc ideal per a fer aquest tipus d'acte, bon espai, bona sonorització, molt ben preparat, amb un personal que se n'encarrega molt professional. Fins i tot, vam haver de fer un 'mini-curs' d'evacuació de la sala (segons la política de seguretat de l'edifici).

El compliment estricte de l'horari previst: en tota la jornada es va anar complint tots els 'timings' previstos inicialment. Això té especial mèrit si tenim en compte que van haver-hi 9 ponents, 3 taules rodones, 1 esmorzar i un dinar.


La qualitat i la diversitat dels ponents: Aquí cal esmentar que la cerca i selecció dels ponents (i les temàtiques) les realitza l'Oficina
Española del W3C, per tant, el mèrit és d'ells.


La participació dels assistents: La jornada es dividia en tres grans blocs: xarxes socials, administració electrònica i accessibilitat web. Cada un d'aquests blocs acabava amb una taula rodona de, com a mínim, una hora on el públic podia fer preguntes als ponents. Personalment creïa que una hora de preguntes era massa, especialment a la taula d'accessibilitat web que era de 80 minuts i a darrera hora de la tarda... doncs encara va faltar temps per atendre a totes les persones interessades a fer preguntes.


L'organització
: Reconec que en aquest punt no sóc imparcial (com a membre de l'organització), però crec sincerament que els organitzadors - tot i la poca experiència en organitzar aquest tipus d'actes - ens mereixem una bona nota, tot i que a l'inici vam anar una mica corrent, en general va sortir força bé, (incloent el càtering on teníem alguns dubtes dipositats per no saber exactament quina quantitat de gent es quedaria al dinar).


Errors (bàsicament 2):

Falta de repercussió mediàtica. Tot i l'excel·lent resposta dels assistents, (en la inscripció i en la participació activa en les 3 taules rodones de l'acte), la veritat és que aquest 'Día W3C en España 2009' ha tingut un ressò mediàtic escàs, si més no en els mitjans de comunicació 'tradicionals', en els blogs sí que ha tingut una mica més d'impacte.

L'entrega d'informació per part de l'Ajuntament de Barcelona. Com és habitual en aquest mena d'actes, es va proporcionar una bossa als assistents amb tota mena d'informació dels organitzadors de l'acte: la Fundación CTIC, la seu espanyola del W3C però no de l'Ajuntament de Barcelona. Va resultar impossible - per diferents motius - incloure informació de serveis tecnològics prestats per l'Ajuntament. Vam perdre una excel·lent oportunitat per fer una mica de publicitat dels nostres serveis a un 'target' especialista en aquesta matèria. (Per cert, també ens vam oblidar d'incloure una còpia de l'agenda de la jornada a l'esmentada bossa que vam donar als assistents).


Resumint:

Un acte que va resultar ser un èxit... tant que fins i tot s'ha demanat - des de l'Ajuntament de Barcelona - que l'any que ve es torni a fer en aquesta ciutat.

Espero que l'any vinent millorem els èxits (encara més) i minimitzem al màxim els errors.

Nota adicional:
La gent del W3C ha deractat un resum de la jornada i està disponible aquí:
http://www.w3c.es/Eventos/2009/DiaW3C/Report/


Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc 'A Little Light Music' dels Jethro Tull mentre redactava aquest post.

És un disc en directe - de la gira europea del 1992 - amb algunes de les millors cançons d'aquest grup versionades respecte a les versions originals.

Molt recomanable!

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

Llegir la resta del document...

divendres, 10 / abril / 2009

Recull de 'page ranks' de webs de diferents ciutats

Amb aquest post el que us vull donar és un llistat de webs de ciutats (espanyoles, resta d'Europa, resta del món) en comparació amb el page rank del web municipal de la ciutat de Barcelona.

Segons comenta Google, el page rank és una dada numèrica que indica la importància de cada pàgina web, aquesta dada es genera seguint un algorisme que es nodreix de moltíssimes variables. Pàgines que Google considera que són pàgines importants reben un page rank més elevat i apareixeran més amunt en la part superior dels resultats de cerca.

Cal tenir en compte que el page rank és un valor de 0 a 10 (on el millor número és el 10). Aquesta dada, a nivell dels usuaris, és, tal com deia, un enter de 0 a 10. Però a nivell intern (incloent-hi el posicionament en el buscador) la dada és real, és a dir, és un número amb molts decimals.

D'altra banda, el page rank es "transmet". Així si una pàgina està enllaçada des de pàgines amb un page rank probablement també tindrà un page rank alt.

Aquí us proporciono el page rank de les pàgines inicials de diferents ciutats (concretament del llistat de ciutats que us proporciono les dades del traffic rank d'Alexa).

Per ser més exactes, el page rank no és a nivell de domini sinó que, tal com indica el seu nom, és a nivell de pàgina. Aquí el que proporciono són les dades de page rank de la pàgina inicial de diferents webs de ciutats, (usualment aquesta pàgina és la que té millor page rank de cada site).

(Imatge extreta del blog Blaugh!)

Veureu que els webs amb millor page rank són les corresponents a les ciutats de:
  • Xangai (9/10).
  • Helsinki (8/10).
  • Istanbul (8/10).
  • Madrid (8/10).
  • París (8/10).
  • Pequín (8/10).
  • Rio de Janeiro (8/10).
  • Viena (8/10).
  • Washington (8/10).
En el cas del web municipal de l'Ajuntament de Barcelona tenim que ambdós dominis principals tenen el mateix page rank:
  • bcn.cat (7/10).
  • bcn.es (7/10).
D'altra banda comentar que aquesta informació s'ha realitzat el 09/04/09 amb l'ajut del Guillermo Borrell.



Aquestes són les dades:
Ciutat URL Page Rank
bcn.es http://www.bcn.es/ 7/10
bcn.cat http://www.bcn.cat/ 7/10



Ciutats espanyoles
A Coruña (ayto) http://www.aytolacoruna.es/ 6/10
Alacant http://www.alicante.es/ 5/10
Badalona http://www.badalona.cat 6/10
Bilbao http://www.bilbao.net/ 6/10
Burgos http://www.aytoburgos.es 6/10
Castelló http://www.castello.es/ 4/10
Córdoba http://www.ayuncordoba.es 6/10
Gijón http://www.gijon.es/ 7/10
Girona (.gi) http://www.ajuntament.gi/ 6/10
Granada http://www.granada.org/ 6/10
Las Palmas http://www.laspalmasgc.es 6/10
L'Hospitalet de Llobregat (.cat) http://www.l-h.cat/ 6/10
L'Hospitalet de Llobregat (.es) http://www.l-h.es/ 6/10
Lleida http://www.paeria.es/ 5/10
Madrid http://www.munimadrid.es/ 8/10
Màlaga http://www.ayto-malaga.es/ 6/10
Oviedo http://www.ayto-oviedo.es/ 5/10
Palma de Mallorca http://www.palmademallorca.es/ 4/10
Pamplona http://www.pamplona.net 6/10
Sabadell (.cat) http://www.sabadell.cat/ 5/10
Sabadell (.net) http://www.sabadell.net/ 5/10
Sant Sebastià http://www.donostia.org 6/10
Santander http://portal.ayto-santander.es 6/10
Santiago de Compostela http://www.santiagodecompostela.org/ 6/10
Saragossa http://www.zaragoza.es/ 7/10
Sevilla http://www.sevilla.org/ 6/10
Tarragona http://www.tarragona.cat/ 6/10
Terrassa (.cat) http://www.terrassa.cat/ 5/10
Terrassa (.org) http://www.terrassa.org/ 6/10
València http://www.valencia.es/ 6/10
Vigo http://hoxe.vigo.org/ 6/10
Vitoria-Gasteiz http://www.vitoria-gasteiz.org/ 6/10



Ciutats europees
Amsterdam http://www.amsterdam.nl/ 6/10
Atenes http://www.cityofathens.gr/ 7/10
Belgrad http://www.beograd.org.yu/ 7/10
Berlin http://www.berlin.de/ 5/10
Birmingham http://www.birmingham.gov.uk/ 6/10
Brusel·les http://www.brucity.be/ 6/10
Copenhagen http://www.kbhbase.kk.dk/ 7/10
Edinburgh http://www.edinburgh.gov.uk/ 7/10
Frankfurt http://www.frankfurt.de/ 6/10
Ginebra http://www.ville-ge.ch/ 7/10
Glasgow http://www.glasgow.gov.uk/ 6/10
Hamburg http://www.hamburg.de/ 7/10
Helsinki http://www.helsinki.fi/ 8/10
Istanbul http://www.ibb.gov.tr/ 8/10
Lisboa http://www.cm-lisboa.pt/ 7/10
Liverpool http://www.liverpool.gov.uk/ 6/10
Londres http://www.london.gov.uk/ 7/10
Manchester http://www.manchester.gov.uk/ 7/10
Marsella http://www.marseille.fr/ 7/10
Milà http://www.comune.milano.it/ 7/10
Moscú http://www.mos.ru/ 7/10
Múnic http://www.muenchen.de/ 7/10
Oslo http://www.oslo.kommune.no/ 6/10
Paris http://www.paris.fr/ 8/10
Roma http://www.comune.roma.it/ 7/10
Rotterdam http://www.rotterdam.nl/ 6/10
Salzburg http://www.stadt-salzburg.at/ 7/10
Stockholm http://www.stockholm.se/ 7/10
Torino http://www.comune.torino.it/ 7/10
Varsòvia http://www.um.warszawa.pl 6/10
Venècia http://www.comune.venezia.it/ 6/10
Viena http://www.wien.gv.at/ 8/10
Zuric http://www.zh.ch/ 7/10



Ciutats de la resta del món
Bogotà http://www.bogota.gov.co/ 6/10
Boston http://www.cityofboston.gov/ 7/10
Brisbane http://www.brisbane.qld.gov.au/ 6/10
Buenos Aires http://www.buenosaires.gov.ar/ 7/10
Chicago http://egov.cityofchicago.org/ 6/10
Dallas http://www.dallascityhall.com/ 7/10
Denver http://www.denvergov.org/ 7/10
Dubai http://www.dubai.ae/ 7/10
Houston http://www.houstontx.gov/ 6/10
Johannesburg http://www.joburg.org.za/ 6/10
Kyoto http://www.city.kyoto.lg.jp/ 6/10
Los Angeles http://www.ci.la.ca.us/ 7/10
Melbourne http://www.melbourne.vic.gov.au/ 7/10
Mèxic DF http://www.df.gob.mx/ 7/10
Montreal http://ville.montreal.qc.ca/ 7/10
Nova York http://www.nyc.gov/ 7/10
Osaka http://www.city.osaka.jp/ 4/10
Ottawa http://www.ottawa.ca/ 6/10
Pequín http://www.beijing.gov.cn/ 8/10
Perth http://www.perth.wa.gov.au/ 6/10
Philadelphia http://www.phila.gov/ 6/10
Rio de Janeiro http://www.rio.rj.gov.br/ 8/10
San Antonio http://www.sanantonio.gov/ 2/10
San Diego http://www.sandiego.gov/ 7/10
San Francisco http://www.ci.sf.ca.us/ 7/10
Sao Paulo http://www.prefeitura.sp.gov.br/ 7/10
Seattle http://www.ci.seattle.wa.us/ 6/10
Sidney http://www.cityofsydney.nsw.gov.au/ 7/10
Tòquio http://www.metro.tokyo.jp/ 7/10
Toronto http://www.toronto.ca/ 7/10
Vancouver http://www.vancouver.ca/ 7/10
Washington http://www.dc.gov/ 8/10
Xangai http://www.shanghai.gov.cn/ 9/10



Enllaços relacionats:

Llegir la resta del document...

dimecres, 8 / abril / 2009

Dades d'Alexa (abril'09) sobre el posicionament del web de l'Ajuntament de Barcelona

Segueixo donant-vos dades sobre el traffic rank d'Alexa dels dos principals dominis web (el bcn.es i el bcn.cat) del web de l'Ajuntament de Barcelona, en aquest cas amb l'ajut de l'Omar Ghadban.

Aquí teniu les dades dels mesos anteriors d'enguany:

Prèviament cal que tingueu en compte el següent:
  • Les dades provenen d'Alexa, (consulteu aquest post si voleu tenir més informació sobre Alexa).
  • Són les dades del traffic rank, (l'índex més conegut de tots els que genera Alexa).
  • S'ha agafat les dades del traffic rank mitjà dels darrers 3 mesos, (s'agafa aquesta dada mitjana per no caure en possibles pujades/baixades puntuals).
  • Només s'han agafat dades de webs municipals, no d'altres administracions.
  • S'ha comparat amb dominis de webs d'altres ciutats en 3 grans àmbits: Espanya, Europa (sense Espanya) i tot el món (excepte Europa).
  • No existeix, (com a mínim jo no ho conec), cap llistat de webs municipals, per tant, s'ha elaborat un llistat a partir d'aquelles ciutats en què creiem que tenia sentit comparar el web de Barcelona. Per tant, no és un llistat exhaustiu, probablement ens haurem deixat alguna ciutat important.
  • S'han escollit les webs oficials de la ciutat. És important aquesta puntualització ja que hi ha moltes ciutats que tenen vàries webs, només hem escollit aquelles webs fetes per l'ajuntament i que contenen la informació oficial, (si tenen més informació millor, però com a mínim ha de tenir la informació oficial).
  • Les dades s'han obtingut a principi del mes, (no necessàriament al dia 1), (en aquest mes d'abril'09 s'han calculat al 02/04/09).

Comportament dels dominis de l'Ajuntament de Barcelona:
bcn.es

  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté líder.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) es manté en la posició número 11.
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món (és a dir, sense tenir en compte les europees) es manté a la posició número 14.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món es manté en la posició número 24.
  • Disminueix (millora) 331 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 21.870.
bcn.cat
  • En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté en la mateixa posició, la número 3.
  • En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) guanya una posició, ara és 18.
  • En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món (excepte les europees) perd una posició, ara és 19.
  • En el nostre rànquing de ciutats de tot el món es manté a la posició número 36.
  • Augmenta (empitjora) 1.098 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 39.170.
Rànquing, (abril'09):

1 .- Sao Paulo http://www.prefeitura.sp.gov.br/ 1.473
2 .- Tòquio http://www.metro.tokyo.jp/ 1.547
3 .- Melbourne http://www.melbourne.vic.gov.au/ 3.271
4 .- Sidney http://www.cityofsydney.nsw.gov.au/ 3.384
5 .- Berlin http://www.berlin.de/ 3.431
6 .- Rio de Janeiro http://www.rio.rj.gov.br/ 3.757
7 .- Nova York http://www.nyc.gov/ 4.169
8 .- Osaka http://www.city.osaka.jp/ 4.734
9 .- Brisbane http://www.brisbane.qld.gov.au/ 5.153
10 .- Mèxic DF http://www.df.gob.mx/ 8.174
11 .- Perth http://www.perth.wa.gov.au/ 8.872
12 .- Moscú http://www.mos.ru/ 9.219
13 .- Múnic http://www.muenchen.de/ 9.289
14 .- Hamburg http://www.hamburg.de/ 9.325
15 .- Oslo http://www.oslo.kommune.no/ 10.622
16 .- Viena http://www.wien.gv.at/ 10.651
17 .- Helsinki http://www.helsinki.fi/ 11.469
18 .- Xangai http://www.shanghai.gov.cn/ 12.737
19 .- Istanbul http://www.ibb.gov.tr/ 13.365
20 .- Buenos Aires http://www.buenosaires.gov.ar/ 13.783
21 .- Washington http://www.dc.gov/ 16.827
22 .- Stockholm http://www.stockholm.se/ 19.056
23 .- Paris http://www.paris.fr/ 21.740
24 .- bcn.es http://www.bcn.es/ 21.870
25 .- Toronto http://www.toronto.ca/ 22.677
26 .- Varsòvia http://www.um.warszawa.pl 23.602
27 .- Madrid http://www.munimadrid.es/ 26.232
28 .- Torino http://www.comune.torino.it/ 26.688
29 .- Montreal http://ville.montreal.qc.ca/ 32.396
30 .- Milà http://www.comune.milano.it/ 33.266
31 .- Frankfurt http://www.frankfurt.de/ 35.294
32 .- Copenhagen http://www.kbhbase.kk.dk/ 35.818
33 .- San Diego http://www.sandiego.gov/ 36.283
34 .- Pequín http://www.beijing.gov.cn/ 37.645
35 .- Amsterdam http://www.amsterdam.nl/ 38.953
36 .- bcn.cat http://www.bcn.cat/ 39.170
37 .- Roma http://www.comune.roma.it/ 39.335
38 .- Chicago http://egov.cityofchicago.org/ 40.439
39 .- Philadelphia http://www.phila.gov/ 42.664
40 .- Kyoto http://www.city.kyoto.lg.jp/ 48.176
41 .- Los Angeles http://www.ci.la.ca.us/ 51.602
42 .- Boston http://www.cityofboston.gov/ 60.099
43 .- Saragossa http://www.zaragoza.es/ 60.334
44 .- Bogotà http://www.bogota.gov.co/ 62.357
45 .- Vancouver http://www.vancouver.ca/ 64.334
46 .- Johannesburg http://www.joburg.org.za/ 65.359
47 .- Houston http://www.houstontx.gov/ 65.970
48 .- Zuric http://www.zh.ch/ 66.399
49 .- Birmingham http://www.birmingham.gov.uk/ 70.258
50 .- Denver http://www.denvergov.org/ 70.741
51 .- Rotterdam http://www.rotterdam.nl/ 72.711
52 .- Ottawa http://www.ottawa.ca/ 77.581
53 .- San Antonio http://www.sanantonio.gov/ 79.880
54 .- A Coruña (ayto) http://www.aytolacoruna.es/ 81.951
55 .- Venècia http://www.comune.venezia.it/ 81.963
56 .- Londres http://www.london.gov.uk/ 85.771
57 .- Seattle http://www.ci.seattle.wa.us/ 90.336
58 .- Manchester http://www.manchester.gov.uk/ 94.058
59 .- Ginebra http://www.ville-ge.ch/ 95.952
60 .- València http://www.valencia.es/ 97.215
61 .- Dubai http://www.dubai.ae/ 98.739
62 .- Dallas http://www.dallascityhall.com/ 102.082
63 .- Glasgow http://www.glasgow.gov.uk/ 113.267
64 .- Edinburgh http://www.edinburgh.gov.uk/ 114.707
65 .- Sevilla http://www.sevilla.org/ 140.993
66 .- Lisboa http://www.cm-lisboa.pt/ 146.513
67 .- Liverpool http://www.liverpool.gov.uk/ 149.098
68 .- Bilbao http://www.bilbao.net/ 152.563
69 .- Palma de Mallorca http://www.palmademallorca.es/ 178.810
70 .- Atenes http://www.cityofathens.gr/ 179.546
71 .- Marsella http://www.marseille.fr/ 187.467
72 .- Belgrad http://www.beograd.org.yu/ 188.097
73 .- Salzburg http://www.stadt-salzburg.at/ 220.050
74 .- Granada http://www.granada.org/ 221.830
75 .- Sant Sebastià http://www.donostia.org 222.117
76 .- Brusel·les http://www.brucity.be/ 225.189
77 .- Gijón http://www.gijon.es/ 250.858
78 .- Córdoba http://www.ayuncordoba.es 262.271
79 .- Màlaga http://www.ayto-malaga.es/ 280.301
80 .- San Francisco http://www.ci.sf.ca.us/ 286.026
81 .- Pamplona http://www.pamplona.net 299.214
82 .- Vitoria-Gasteiz http://www.vitoria-gasteiz.org/ 319.127
83 .- Santander http://portal.ayto-santander.es 327.279
84 .- Castelló http://www.castello.es/ 328.924
85 .- Vigo http://hoxe.vigo.org/ 350.634
86 .- Sabadell (.cat) http://www.sabadell.cat/ 362.144
87 .- Burgos http://www.aytoburgos.es 382.148
88 .- Girona (.gi) http://www.ajuntament.gi/ 421.742
89 .- Terrassa (.cat) http://www.terrassa.cat/ 453.561
90 .- Lleida http://www.paeria.es/ 461.488
91 .- Terrassa (.org) http://www.terrassa.org/ 478.228
92 .- Las Palmas http://www.laspalmasgc.es 599.427
93 .- L'Hospitalet de Llobregat (.cat) http://www.l-h.cat/ 605.147
94 .- Badalona http://www.badalona.cat 662.882
95 .- Tarragona http://www.tarragona.cat/ 668.693
96 .- Alacant http://www.alicante.es/ 713.621
97 .- Santiago de Compostela http://www.santiagodecompostela.org/ 752.546
98 .- L'Hospitalet de Llobregat (.es) http://www.l-h.es/ 754.615
99 .- Sabadell (.net) http://www.sabadell.net/ 952.331

Gràficament tenim, (feu click per ampliar):

Espanya:


Europa (excepte Espanya):


Món (excepte Europa):


Tot el món:



Enllaços relacionats:

Llegir la resta del document...