dimarts, 26 d’octubre del 2010

"Els best-sellers tenen una vida útil com la que tenen la llet i el iogurt". Entrevista a Zygmunt Bauman a Catalunya Ràdio

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Darrera d'aquesta fràgil aparença d'una persona de 85 anys, hi ha un dels intel·lectuals més lúcids a l'hora d'explicar la societat actual.

En el seu llibre Liquid Modernity, el sociòleg Zygmunt Bauman va descriure la societat actual com una societat on no hi ha res definitiu, no hi ha res per sempre, tot és incert, volàtil, efímer, inestable...

Bauman explica que hem passat d'una modernitat 'sòlida', estable, repetitiva, duradera... a una modernitat líquida, flexible, voluble on els models socials ja no perduren en el temps, on ja no es parla d'arrelar sino d'ancorar (quan calgui, aixequem l'àncora donat que no hi ha res definitiu).

Ahir pel matí, mentre estava fent cua al cotxe quan anava cap l'oficina, em vaig quedar sorprès d'escoltar al Manel Fuentes entrevistar a Zygmunt Bauman a Catalunya Ràdio, aprofitant que està de visita per Espanya just ara que acaba de rebre el Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades 2010, (conjuntament amb un altre sociòleg: Alain Touraine).

Us faig un breu resum d'aquesta entrevista, com sempre, els seus pensaments provoquen estats de reflexió...



Estem vivint en una societat sense valor, sense estabilitat, que fluctua constantment i es deforma sense parar, de fet, abans de crear un hàbit ja se n'ha canviat la rutina, és l'estat d'incertesa constant.

Els líquids no poden mantenir una mateixa forma indefinidament, s'adapten contínuament a l'entorn que els recull. Per això estem en una modernitat líquida on la velocitat, i no pas la durada, és l'important.

Ara ja no es parla, o es parla poc, de les comunitats, de les estructures... ara es parla de Xarxa. La Xarxa que permet connectar-se i desconnectar-se senzillament, fàcilment i, sobretot, ràpidament. A la vida 'sòlida' la desconnexió és més complicada de fer... i, sovint, genera mala consciència.

Compromís? ja no ens comprometem? Ja no arrelem?
Actualment és millor parlar d'ancorar, no d'arrelar. Hem de moure's, ens obliguen a canviar, si hem arrelat i ens hem de moure llavors això implicarà tallar les arrels, i això sovint es sinònim de morir (si més no per les plantes).

Arrelar vol dir estar fix en un lloc, en una postura, d'estar quiet. En canvi, si enlloc d'arrelar ancorem tenim flexibilitat.

Substituïm les comunitats per xarxes, substituïm les arrels per àncores.

Tota aquesta incertesa què provoca?, quin és l'estat d'ànim?

1a sensació:

L'individu és bàsicament una persona que tria, la capacitat de triar és d'aquelles persones lliures.

Tanmateix, un no pot prendre una decisió, no pot triar, sense tenir un mínim coneixement; en la ignorància hem d'assumir riscos.

Actuem sense convèncer-nos a nosaltres mateixos, arrisquem ja que no sabem quin serà el futur, no el podem predir amb una mínima exactitud. Incertesa total.

2a sensació:

Si arribés a saber quin és el meu futur, és a dir, si tingués una certesa del què vindrà, tindríem una sensació d'impotència ja que no tenim els recursos per poder canviar-ho.

L'estat d'ànim derivat d'aquestes dues sensacions es la humiliació; com a persones que som, aquestes sensacions ens humilien.

Què cal fer per millorar la societat?

La pregunta què cal fer-nos no és aquesta... el que cal preguntar-se és qui ho farà?

No hi ha una agencialitat, no hi ha una autoritat a nivell de tot el planeta que tingui força per canviar les coses.

Això unit a la ignorància i a la impotència tenim humiliació a escala mundial.

Hem perdut el compromís al passar de sòlid a líquid?

És un aspecte indispensable per a la realitat líquida, tot és a curt termini, fins que canviïn les coses, fins que canviï la moda.
"Els best-sellers tenen una vida útil com la que tenen la llet i el iogurt"
Tot és molt ràpid, l'èxit d'ahir no et garanteix res per demà.

Amb aquest panorama, com es pot planificar una política cultural així?, és impossible!
"La història sembla un cementiri d'oportunitats perdudes i possibilitats malversades"
Quins són els valors humans necessaris dels quals no podem prescindir?

Hi ha dos valors permanents essencials que són necessaris per la vida humana, no podem renunciar-los:
  • La seguretat.
  • La llibertat.
"La llibertat sense seguretat és un caos absolut".
"La seguretat sense llibertat és l'esclavitut".
Constantment el que busquem les persones és l'equilibri entre aquests dos valors essencials. La justícia és un element que pot ajudar a buscar aquest equilibri, però també s'ha de tenir ben present que no hi ha cap societat que hagi trobat aquest equilibri, mai.

De fet, fins fa ben poc creïem que el progrés era linial.

Ara estem veient que és pendular.

El pèndol oscil·la des de la llibertat total, com va ser el desmantellament de l'era Thatcher, va deixar d'existir la societat, només hi havia individus i famílies; llibertat absoluta!

Ara estem en un sentit oposat, es prima molt la seguretat, per exemple, recordem tots els controls en els aeroports, en una altra época ens queixaríem d'aquestes mesures.

Cap a on tendirem?

Vivim en un estat d'inter-regne en el sentit Romà, inter-regne entre un Cèsar i un altre, és a dir, període en el qual les lleis del Cèsar mort es suspenien en espera de les noves lleis.

Aquesta és la situació actual, l'acord que teníem gràcies a la 'feina' dels nostres avantpassats ja no funciona (quan van inventar l'Estat-Nació, les democràcies, etc); i el nou acord encara no s'han creat. Estem en una situació d'inter-regne.

Aquest acord que teníem fins ara, aquests invents com la democràcia, van funcionar a nivell de l'Estat-Nació.

Però avui en dia no hi ha cap Estat-Nació que pugui resoldre els seus problemes per si sol, els problemes són mundials, planetaris.

Obama podria ser un canvi? un líder planetari?

Els polítics han d'encarar el problema de crear organismes a nivell planetari per resoldre problemes d'escala global.

Poder i política estaven casats a nivell Estat-Nació, però ara s'han divorciat, els polítics (el que actualment reconeixem com a polítics o els que actualment són externs a l'aparell polític però que més endavant els 'veurem' com a polítics) han d'intentar que el poder i la política es tornin a casar, però aquesta vegada a nivell planetari.

Gran Bauman!, si podeu, llegiu-vos 'Liquid Modernity'.


Enllaços relacionats: