dissabte, 16 de gener del 2010

Impressions des del GobCampEs (cinquena xerrada: Eugenio Moliní)

[Nota: Post actualitzat després de repassar l'àudio de la sessió]

La cinquena xerrada la fa l'Eugenio Moliní (comença parlant que ha estat vivint 30 anys a Suècia, ara viu a Catalunya).

Ell ens parla de com vèncer la resistència al canvi de les jerarquies en les organitzacions per acabar sent friccions, i ho fa mitjançant un (senzill) esquema:


Apunta que primer hem de tenir clar què no es pot canviar, cal tenir-ho en compte per no fer esforços en va.

Si juntem un col·lectiu de persones sense desenvolupar estructura ni energia llavors és un 'montón de personas'.

Si desenvolupa només estructura llavors tindrem una jerarquia.

Si tenim només energia, (passió) tenim xarxa.

[Nota: Parlem de xarxa 'face-to-face', aquí no estem parlant de xarxa virtual.]

La característica principal d'una xarxa és que la gent es connecta amb d'altres persones si tenen un interès en comú; quan ja no tenen aquest interès en comú llavors senzillament es desconnecten.

Sovint les xarxes desapareixen a l'intentar que siguin 'permanents', acaben sent jerarquies (a l'augmentar-hi l'estructura), o acaben sent grups (si tenim baixos nivells d'estructura i d'energia
).

La única xarxa que s'ha mantingut viva durant més de 100 anys és 'alcohòlics anònims'. Pq? per què diuen que si vols mantenir-te sobri has d'anar-hi... i no tenen cap estructura ni jerarquia.

En les institucions que tenen jerarquies no podem potenciar les xarxes ja que ens trobarem amb un clar antagonisme entre jerarquies i xarxes que no ens aportarà res.

S'ha de parlar amb les jerarquies per a que ens indiquin què s'ha de mantenir igual, què no pot canviar, què no es negociable, per aconseguir vèncer la seva resistència al canvi, vèncer la seva resistència a la xar
xa.

Si volem convocar un procés participatiu dins d'una organització (o de cara a la ciutadania) hem de tenir clar què és no negociable, i com marquem un entorn per a que la jerarquia pugui controlar només allò que pot controlar.

Quan tenim molta energia, com per exemple les xarxes ciutadanes, les eines 2.0 són ideals donat que poden donar l'estructura necessària (i rapidesa) per a vehicular les seves iniciatives.

Amb el procés participatiu el que fem és canalitzar l'energia (la passió) en una direcció determinada, aquest és l'objectiu.

Si tenim uns nivells alts d'estructura i d'energia llavors el que tenim són equips.

La fricció és el que no és negociable i que la jerarquia pot transparentment explicar a la ciutadania, als treballadors, etc. Si no ho pot fer transparentment llavors seria resistència...

Els processos participatius són el següent pas, són un nivell encara més alt d'estructura i d'energia.

L'Eugenio comenta que vol saber com les eines 2.0 poden millorar aquest mapa que ha exposat, com es podrien utilitzar aquestes eines per disminuir l'ansietat, la por, que tenen les jerarquies als canvis.

D'altra banda si s'intenta controlar massa els processos participatius llavors estaràs perdent l'energia dels ciutadans, l'energia dels treballadors públics

Es parla que en aquests temes, el món 2.0 presenta les mateixes característiques que els móns 0.0 ó 1.0, no és un món diferent en aquest sentit.

També es parla que les institucions són fredes, no tenen ànima, no són elles les que van a un quadrant o un altre de l'esquema exposat, són les persones les que s'hi ubiquen, només els individus poden decidir què canvia o no.

L'Eugenio va acabar comentant que les persones arriben a la seva màxima humanització només en les xarxes donat que és on tenim absoluta llibertat d'elecció en què ens comprometem i en què no ho fem.

La única organització que ens dóna la màxima humanització és la xarxa.

Fotografies fetes per l'Enric Senabre.


Enllaços relacionats: